Tarragona

#ConstruïmlaTercera

14 d’abril – Dia de la República

El 14 d’abril de 1931, en un context de crisi financera que endegà amb el Crack del 29, havent caigut la dictadura del General Miguel Primo de Rivera el 29 de gener de 1930 es va evidenciar la victòria dels partits republicans a les eleccions municipals del 1931. El resultat d’aquests comicis va ser un autèntic plebiscit contra la monarquia d’Alfons XIII, proclamant-se així la Segona República Espanyola. Un model que tenia com a únic precedent al nostre Estat la breu etapa que constituí la Primer República Espanyola, entre 1873 i 1874.

En conseqüència, el 9 de desembre de 1931, es va promulgar la Constitució de la Segona República Espanyola. D’aquesta destaca molt especialment el reconeixement i la defesa dels drets de la classe treballadora l’aposta per una organització territorial amb més autonomia per les diferents regions, atorgant el dret a què aquestes aprovessin els seus propis Estatuts; proclamant la laïcitat de l’Estat, tot suprimint l’assignació econòmica que l’Estat havia de satisfer a l’Església Catòlica i evitant la seva desmesurada influència social prohibint la seva incursió a l’ensenyança i aprovant el divorci.

Ara bé, l’agosarament del Text no acaba aquí, es contemplà també una àmplia declaració de drets i llibertats, suprimint tot tipus de privilegis i predicant la igualtat davant la llei, sense diferències per raó de sexe, classe social, idees polítiques o religioses. D’especial importància va ser doncs, l’específic reconeixement de la igualtat de drets electorals pels ciutadans d’ambdós sexes, del qual Clara Campoamor en fou una ferma defensora i, en conseqüència, al 1933, dins aquesta etapa progressista, les dones per fi van poder votar per primera vegada.

Per tot plegat, la Joventut Socialista de Catalunya, ens sentim una organització hereva dels valors republicans que van impulsar la instauració de la Segona República Espanyola i que van inspirar el reconeixement i la garantia constitucional de tots aquests drets. Així doncs, estem lluny del pensament pràctic que com a societat hem adoptat tot considerant que la Monarquia Parlamentaria de Joan Carles I, en el seu moment, i ara Felip VI, és un model de consens i d’estabilitat, una espècie de mal menor. La JSC, amb la ferma determinació de lluitar per aconseguir un estat democràtic, federal, laic i igualitari, és conscient que l’arcaica institució de la monarquia no té cabuda.

Malgrat això cal advertir que, a la pràctica, no són poques les traves existents per assolir un estat Republicà on les ciutadanes i els ciutadans puguem escollir el President del Govern i el Cap de l’Estat. Això, implicaria una reforma constitucional molt complexa. Tinguem en compte que, una Reforma Constitucional només pot ésser impulsada pel Govern, per iniciativa pròpia o a sol·licitud de les Assemblees de les Comunitats Autònomes, el Congrés o el Senat. A més, per dur a terme qualsevol reforma de la Carta Magna es requereix una majoria reforçada de cadascuna de les Càmeres o amb el vot favorable de la majoria absoluta del Senat i qualificada al Congrés.

Ara bé, la Constitució del 1978 pren en consideració certs temes de gran transcendència, entre ells la monàrquica, la reforma dels quals es tramita per la via de l’article 168, fins al punt que pràcticament es blinden. Aquest article estableix que per la introducció de propostes de reforma com la que vindria a instaurar la república serà necessària l’aprovació per majoria de dos terços de cada Càmera, així com la dissolució immediata de les Corts. Encetant d’aquesta manera, després de ser escollides les noves Càmeres i ratificar la decisió, un procés d’estudi del nou Text que, finalment, caldrà sotmetre a referèndum per la seva aprovació definitiva.

Plantejat l’anàlisi anterior, convé posar en relleu que precisament per la dificultat que suposa l’objectiu d’instaurar la Tercera República en el context de l’Ordenament Jurídic vigent i de la realitat política existent, cal que la Joventut Socialista de Catalunya abanderi la conscienciació i pressió social per assolir-la i aposti de manera incansable per la Reforma Constitucional. Ara més que mai cal posar de manifest el nostre convenciment que l’Estat social, democràtic, federal, laic i igualitari pel qual lluitem només pot ser republicà.

Salut, Socialisme i República.